En Dennis viu en una casa normal, en un carrer normal d'una
ciutat normal, i sembla que la vida no té massa problemes. Però en Dennis
somnia i segueix els seus somnis.
Escrit per David Walliams
Escrit per David Walliams
Hi ha coses que són de noi i coses que són de noia?
La manera de vestir assenyala com som?
Què són els prejudicis?
el principi de la historia és molt trist quan marxa la mare de casa, però el llibre és molt interesant.
ResponEliminaHola Marina. Bona nit.
ResponEliminaSí, això que dius és veritat, al principi és trist, i em fa pensar que moltes històries i contes comencen amb alguna desgràcia. Tu t'hi has fixat?
Fins aviat
Hola Anna! Trobut que el pare den Dennis és molt antipàtic, i que la mare hauria de veure almenys dos cops al mes els seus fills!
ResponEliminaTu què creus?
Hola Martina.
EliminaJo potser no sóc tan estricta. Entenc una mica al pare, perquè està sol i trist, tot i que no fa bé de desfogar-se amb el seu fill.
I de la mare, no sé què pensar-ne, depèn de com sigui. No crec que es pugui obligar a ningú a estimar i estar amb una altra persona.
Fins aviat
Estic d'acord!
EliminaBon dia Martina.
EliminaHola Anna, encara estic llegin pel principi es molt divertit, espero que pel final també
ResponEliminaHola Gaure, bona nit.
ResponEliminaJa veuràs com el llibre es va tornant cada vegada més emocionant. Tu penses que en Denis és un bon noi?
Fins ara
Hola Anna! jo crec que en Denis és un bon noi. Tu creus que en Denis li importa que le seva mare no estigui a casa seva
ResponEliminaHola Gaure.
EliminaCrec que sí, que en Denis troba a faltar la seva mare i com vivien abans. De vegades costa entendre que la vida canvia.
Un petó
Hola Anna, jo crec que el pare den Denis tambè li agradaria que la mare estiguesi a casa ,per ser una família alegre
EliminaPotser sí Gaure, encara que això de la convivència de les parelles de vagades és molt complicat, per una banda voldries i per altra no. De tota manera, en principi sí, crec que a tothom li agrada ser una família feliç
EliminaFins aviat
hola, Anna trobo que en Dennis és una persona una mica vergonyosa dels seus gustos i no ho hauria de ser o si més no tant. PERÒ EL LLIBRE M'HA ENCANTAT!!!!!!!!
ResponEliminaBona nit Carla.
EliminaQuè és el que t'ha fet pensar que en Dennis és una mica vergonyós`? Jo pensava que era bastant atrevit de sortir al carrer amb els vestits.
Un petó
He llegit 4 capítols i el que m'ha agradat més és el segon que anava d'en Dennis jugava a futbol i que no parava de tossir.
ResponEliminaHola Roc.
EliminaA tu t'ha passat alguna vegada que tens tantes ganes de fer una cosa que no importa com et trobes?
O que et diuen que has d'estar al llit i fer repòs però tu no tens ganes de reposar?
Fins aviat
Trobo que la mare d'en Dennis passa molt del seu fill i que hauria de venir a veure'l més sovint
ResponEliminaBon dia Roc.
EliminaSi parles de manera general, crec que tens tota la raó: les mares haurien d'estar al costat dels fills, però de vegades hi ha altres raons que ho fan difícil.
Una abraçada
Si, però moltes coses que nosaltres pensem que son de noi o de noia són de tots dos com per exeple: els esports, els llibres...
ResponEliminaLa manera com vestim ens asenyala com som per exeple si vas tot rosa, amb una corona, amb tutú... diu que tu deus ser una prinsesa presumida
Anna no se el que són els prejudicis
Hola Albert.
EliminaBona reflexió, sovint la manera de vestir assenyala com som, però no sempre podem escollir els vestits que ens posem.
Ah, un prejudici és quan es jutja una persona o una acció sense tenir-ne massa coneixement.
(per exemple, si un dia tu caus en un bassal de fang i alguna persona et veu tot brut potser pensarà que ets un guarro, és un prejudici, perquè aquesta persona no sap perquè vas tan brut)
Un petó
igualment
EliminaFELIÇ ANY NOU I BONES FESTES
Ai que bé, una felicitació. Molt feliç any a tu també Albert.
EliminaHola Anna bon any nou!! Jo crec que en Dennis es molt atrevit. Aquest llibre m'ha fet pensar, que hi han coses de noies que les poden portar o fer servir els nois o al revés.
ResponEliminaHola Laia.
EliminaJo crec que en veritat, tot depèn més dels costums que del que es pot o no es pot fer.
Bon any!
També és veritat això que dius tu.
EliminaBon dia Laia.
EliminaQuè tal va la lectura?
Hola Anna jo crec que,hi ha gent que es pensa que per exemple els nens els hi tenen que agradar els cotxes ,i a les nenes el rosa o el lila,però si a un nen li agrada el rosa o a una nena li agreden els cotxes.Jo trobo que tothom es lliure de triar el que si li agrada i el que no.
ResponEliminaTambé m'a encantat el llibre i feliç any nou.
Bona nit Carla.
EliminaCompartim pensaments. Jo crec el mateix. I potser aquest llibre ajuda a pensar-hi una mica.
Feliç any nou a tu també.
Un petó
Va molt bé ja m'he acabat el llibre i m'ha encantat!
ResponEliminaÉs un dels llibres que he llegit que m'han agradat molt!
Bona nit Laia.
EliminaAixò que dius m'alegra molt.
Saps que hi ha més llibres d'aquest autor? A mi també em va agradar molt "el noi del milió"
Fins aviat
Hola Anna!!!
ResponEliminaM'estic a punt de acabar el llibre!
M'està agradant molt el llibre del noi del vestit però, hem fa un mica de tristesa quan xuten la pilota i enssopega i li cau la perruca.
Hola Noa.
EliminaQue bona persona ets, perquè a mi aquesta escena de la perruca em va fer riure.
Ens veurem aviat
Hola Anna!
ResponEliminaJa he acabat el llibre!
És molt divertit i està ple d'aventures! La part que m'agrada més és quan el descobreixen i l'expulsan de l'escola.
Aquest llibre m'ha ensenyat a que si sóc un noi tinc els meus gustos i puc mirar o posarme el que vulgui.
Bona nit Martina.
EliminaÉs ben veritat, sempre pots ser el que vulguis, jo penso que l'unic límit és respectar els demés.
M'alegra que t'hagi agradat el llibre.
Un petó
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Anna, bon any nou!
ResponEliminaJo m'he llegit el llibre i opino que això de que el rosa, els vestits, les sabates de taló... són costums que tenim nosaltres, perque el color rosa (per exemple) el podria portar perfectament un nen.
El que més m'ha agradat del llibre, es l'actitud d'en Dennis, perquè es veritat que potser no s'atrevia molt a anar amb vestits, però ell va seguir endavant sense cap por de que li diguessin res.
Bon dia Paula.M'agrada que et fixessis en això, en l'actitud de'n Dennis, de seguir amb els seus desitjos.
EliminaUn petó