divendres, 6 de novembre del 2015

El llibre del cementiri

En Ning s'escapa d'un robatori i de l'assassinat dels seus pares i grapejant (té encara no dos anys) arriba al cementiri.
Allà l'acullen els morts i li ensenyen algunes coses, però ell vol atrapar l'assassí dels seus pares.
No és fàcil viure entre els morts i buscar un viu, però... ho aconseguirà?
En Ning té amics que l'ajuden i enemics que l'empipen. Ja veurem...

Escrit per Neil Gaiman



Per pensar:

Per què de vegades tenim ganes de venjança?
Per què ens espanten els morts?

15 comentaris:

  1. Gerard Balastegui Domeny30 de desembre del 2015, a les 17:01

    Hola!!!

    El llibre del cementiri m'està agradant molt perque és molt entretingut i fa una mica de por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gerard, bona nit.
      Has pensat mai per què ens agrada la por?
      Jo ho he pensat però no ho sé ben bé.
      Un petó

      Elimina
  2. Berta C - Escola domeny7 de gener del 2016, a les 15:12

    Hola aqust llibre ha estat molt divrtit i no el podia parar de llegir.
    Jo en el seu cas voldria venjança perqué no seria just que jo no tingues família i ell continues matant a més gent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Berta.
      No acabo d'estar d'acord amb tu, crec que la venjança no és el mateix que la justícia. Una cosa és no voler que segueixi fent més mal, i una altra voler fer mal. Però és un sentiment molt humà.
      Fins aviat

      Elimina
  3. Marta A - escola domeny8 de gener del 2016, a les 15:09

    Hola Anna jo la Marta m'estic llegint el llibre del cementiri
    i m'està agradant molt perquè enganxa molt és molt xuli i entretingut en la meva opinió jo recomanaria a tothom que es llegis el llibre.
    Jo trobo que en tal Jan no hauria de fer el que va fer de matar a la família d'en Ningú però també que en Ning entenc que volgués venjança però crec que no és la millor manera d'aclarar les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta.
      Sí, això de la venjança és un tema que fa pensar... però és un llibre, i en Ning realment és molt valent.
      Un petó

      Elimina
  4. Hola!!
    El llibre del cementiri m'ha agradat bastant, però hi havien molts noms raros i dificils de pronunciar.En Ning m'ha agradat molt perquè en totes les aventures que ha tingut ha sigut molt valent i no ha tingut por de res i això és el que m'ha agradat més.

    ResponElimina
  5. Hola,
    A mi el llibre del cementiri m'ha agradat molt perquè es bastant emocionant i crec que la idea de la historia és molt original. Se m'ha fet una mica llarg perquè és a partir de la meitat del llibres quan comença l'emoció. M'hagués agradat que sortissin més personatges de por com l'home llop o que en Ning tingués un amic que fos un nen fantasma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Miquel.
      A mi també em va semblar que al final el llibre dequeia, per una banda no passava res massa emocionant i per altra, s'acabava sense massa lògica. Que bé que hagis notat el mateix. Coincidim.
      Un petó

      Elimina
  6. Hola!!!
    A mi aquest llibre m'ha agradat molt perquè té moltes emocions, però alguns talls de l'història se m'han fet llargs. Jo també hi ficaria més personatges fantàstics a la història, tot i així m'ha agradat moltíssim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Martí.
      Veig que t'agrada la fantasia. Jo en canvi sempre busco semblances amb la realitat. Però celebro que t'hagi agradat el llibre.
      Un petó

      Elimina
  7. Marta A- Escola Domeny10 de gener del 2016, a les 17:12

    A mi un cop m'he acabat el llibre m'he quedat amb intriga perquè no es sap on anirà en Ning n'hi en Silas m'ha agradat moltíssim.
    Espero que tots els que pogeu llegiu el llibre perquè val molt però molt la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marta.
      A mi em va passar el mateix quan el vaig llegir, sembla que demani una segona part explicant el retorn a la vida real d'en Ning.
      Una abraçada

      Elimina
  8. Hola!!
    El llibre del cementiri m'ha agradat bastant, però hi havien moltes paraules rares i dificils de pronunciar. En Ning m'ha agradat molt perquè ha tingut moltes aventures i no ha tingut por de res,i això és el que m'ha agradat més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Berta.
      Això de la por és curiós, perquè d'una banda, tenir por ens ajuda a ser prudents i no posar-nos en perill, però d'altra, sovint també ens impedeix fer coses que podríem fer. Suposo que se n'ha de tenir la mida justa.
      Un petó

      Elimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.