Després de perdre els pares a l’Índia a causa d’una
epidèmia, Mary Lennox, una nena de nou anys malcriada i
insuportable, viatja a Anglaterra per anar a viure amb el seu oncle,
Archibald Craven, que no sembla disposat a mostrar cap mena d’interès per
ella. Per si això fos poc, la nova llar de la Mary és una mansió
perduda enmig del no-res, amb més de cent habitacions, la majoria de les quals
tancades amb pany i clau.
Només la jove criada de la casa, sembla disposada a perdre el temps amb la
Mary, explicant-li coses sobre la casa, els camps que l’envolten i
un misteriós jardí tancat des de fa anys; tants, que ja ningú
no recorda ben bé on és.
Escrit per Frances Hodgson Burnett
Fins i tot la situació més dolenta pot tenir una part bona?
Sempre trobarem algú que ens ajudi?
Ens ajuda la fantasia?
Es una història molt bonica.El personatge que més m'agrada és sens dubte en Colin.
ResponEliminaHola Marc.
EliminaI suposo que també t'agrada la natura.
Tu creus que els animals també pensen?
Fins ara
Ja m'he començat a llegir el llibre i crec que m'agradara molt
ResponEliminaBon dia Alex!
EliminaVeuràs que potser hi ha algunes coses rares en el llibre, però has de pensar que parla de fa molts anys, amb altres costums.
Que tinguis una bona lectura!
HOLA SOC LA BERTA I ESIC LLEGINT EL LLIBRE DE EL JARDÍ SECRET I M'HE ESTA AGRADANT MOLT EL RECOMANO.
ResponEliminaHola Berta, bona nit.
EliminaA mi també em va agradar, tot i que és un llibre antic. Quina cosa t'ha xocat més de les que es feien abans i ara no?
Una abraçada
M'esta agradant molt i trobo que en Dickon es porta molt be´ amb la Mary
ResponEliminaHola Aleix.
ResponEliminaEt felicito, ets un bon lector, perquè no és un llibre fàcil. A mi m'agrada molt, però hi ha molts personatges i entenc que de veagades costa seguir la història.
Un petó
Hola soc l'Alba i mestic llegint el llibre el jardí secret i es molt entrentingut i divertit.
ResponEliminaLa part que magrada mes es quan la Mary es dona conta que la Martha li compra la corda amb el seu sou i es dona conta de les coses.
Hola Alba.
EliminaA mi també em va interessar la manera en què la Mary va veient que la vida és diferent de com es pensava.
Una abraçada
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola soc Juan Antonio de 6a la part que més m'agradat es on el ocell troba la nena al jardí y la part que no m'agrada és cuando moren els pares de Mary
ResponEliminaBona nit Juan Antonio.
EliminaQuanta part de realisme creus que té el llibre? L'ocell és realista? La mort del pares és realista?
Fins aviat
Al principi aquest llibre no m'agradava molt perquè no entenia gaire el que deia sobretot als capítuls 2 i 3, però després es fa més entretingut i més interesant.
ResponEliminaHola Paula, bona nit.
EliminaTens raó, és un llibre una mica difícil al principi, però m'alegra que hagis seguit i ara t'agradi.
Un petó
Hola el llibre de el jardí secret ha estat molt xulo, al principi no entenia gaire pero al final m'he acostumat per que parlaven un català molt raro
ResponEliminaHola Laura.
EliminaQue bé que t'agradi el llibre. Té un ritme una mica lent, però passen moltes coses. Què et sembla la Mary?
Bona nit
Ja m'estic acabant el llibre i el recomano.
ResponEliminaGràcies per la recomanació Aleix.
EliminaNo et sembla curiós que un llibre escrit i situat fa més de cent anys encara sigui interessant?
Fins aviat
Hola soc la Júlia m'estic llegint el llibre i m'està agradant molt perquè no només és un llibre que et relaxa quan l'estàs llegint sinó que t'intriga molt
ResponEliminaBona tarda Júlia.
EliminaMira, has encertat una de les coses que a mi em va sorprendre del llibre, aquesta barreja de tranquil.litat i intriga. Potser és perquè és d'una altre temps, però em va agradar.
Un petó
Crec que la pitjor situació ens pot ajudar perquè ens pot fer reflexionar i així pensar en qué podem fer o evitar. No sempre tindrem algú que ens ajudi perquè les coses també s'han de fer per si sol tot ique està bé que ens ajudi algú.La fantasia ens ajuda perquè ens fa creure en una possibilitat i ens porta màgia al nostre món.
ResponEliminaCrec que la pitjor situació ens pot ajudar perquè ens pot fer reflexionar i així pensar en qué podem fer o evitar. No sempre tindrem algú que ens ajudi perquè les coses també s'han de fer per si sol tot ique està bé que ens ajudi algú.La fantasia ens ajuda perquè ens fa creure en una possibilitat i ens porta màgia al nostre món.
ResponEliminaTu creus en la màgia ???
ResponEliminaCrec que la pitjor situació ens pot ajudar perquè ens pot fer reflexionar i així pensar en qué podem fer o evitar. No sempre tindrem algú que ens ajudi perquè les coses també s'han de fer per si sol tot ique està bé que ens ajudi algú.La fantasia ens ajuda perquè ens fa creure en una possibilitat i ens porta màgia al nostre món.
ResponEliminaS'HA REENVIAT
ResponEliminaHola Ramon.
EliminaQuin comentari més ben raonat i elaborat. Quasi hi estic d'acord, però tal com em preguntes: sí, jo crec en la màgia, i la màgia per a mi sovint és que contra tota lògica, sempre hi ha algú que ens ajudi. Solament fa falta trobar-lo.
Un petó
M'ha agradat molt el llibret de EL JARDÍ SECRET, per què és molt entretingut i divertit. Els nens passen aventures i moment de tensió, he gaudit molt amb la lectura.
ResponEliminaPer cert em dic Arnau Casellas (unknown) i vaig a l'Escola de Domeny. Per publicar aquest comentari intentaré canviar el nom.
ResponEliminaHola Arnau.
EliminaHo has aconseguit, ja sé qui ets.
Passar-ho bé llegint, per a mi és una de les coses bones que té la vida, i jo també, amb aquest llibre ho vaig aconseguir. Vaig trobar una mica el que tu dius: passen coses, hi ha una certa tensió, però tampoc és un llibre accelerat, trobo que dóna una certa calma.
Un petó
quin és el teu personatge preferit ?
ResponEliminaSABRIES DIR QUANTS GERMANS TÉ EN DICKON ?
ResponEliminaSI FOSSIS ALGUN PERSONATGE DE L'OBRA , QUI T'AGRADARIA SER ?
ResponEliminaFINS DEMÀ
ResponEliminaBon dia Ramon.
EliminaUf, sembla que em facis una enquesta. El meu personatge preferit és la Mary, perquè m'agrada veure com al llarg del llibre va canviant la seva manera de veure i entendre les coses. I ara no recordo quants germans té en Dickson, però posats a ser un personatge, m'hagués agradat ser l'ocell, que sense ser massa valorat, és el que permet que tot passi.
Fins aviat
tens raó , tot passa gràcies a l'ocell
Eliminade l'obra o del llibre
ResponEliminaadeu
ResponElimina